dissabte, 13 d’octubre del 2012

Els pollets que ens han regalat són de la raça de pota blava.




La raça de galls i gallines de pota blava es coneix com a Raça Catalana del Prat: conjunt de gallines i galls que presenten unes característiques comunes i que eren i són freqüents a la comarca del Baix Llobregat, en especial a la zona del delta.

Els galls i gallines de la Raça Catalana del Prat han de presentar unes característiques comunes d’acord amb el patró establert. És sobretot pel seus colors característics  que aquest aviram és fàcilment identificable.

És una de les races criades més antigues. A l'edat mitjana, la seva carn ja era famosa per ser molt bona i per tant preuada.
A finals del s.XIX es va dur a terme una selecció d'exemplars que va acabar de definir la raça de manera que es va anar expandint fins ben bé la dècada del 1960 moment en què es va aplicar l'heterosi a les gallines de la zona per tal d'obtenir quasi el doble d'ous i carn que les gallines de raça pura. Això va fer que el seu nombre entrés en davallada i que gairebé només es guardés com a decoració degut al seu aspecte característic.
Havia estat molt explotada per l'elevada producció d'ous de la raça, motiu per la que era famosa, però avui destaca en la producció de capons.
El 1975 es va posar en marxa un programa de recuperació de l'espècie. El 1986 es va fundar l'Associació de Criadors de Raça del Prat.
Actualment n'hi ha comptabilitzats uns 2.000 exemplars la meitat dels quals es troba a Catalunya.

Els pollastres i capons del Prat són alimentats amb un 80% de cereals amb una duració de criança mínima de 90 dies i cada unitat de venda porta una etiqueta numerada amb el segell europeu d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP), que és el segell de qualitat atorgat per la Unió Europea els aliments de més qualitat del continent. El pollastre del Prat és l'únic de l' Estat espanyol que ha estat reconegut amb aquesta Denominació Específica

Per sobre d’altres característiques externes destaquen les seves plomes d’un viu ros fosc sense arribar al rogenc, amb un to més pujat en el gall (especialment a les plomes del coll i del dors que seran lluents) i en la gallina d’un ros fosc uniforme. 

Les plomes caudals del gall són de color negre verdós amb reflexos metàl·lics i ben negres en la gallina. És també característic el blau pissarra de les potes i dits, d’on prové la seva denominació coneguda arreu de potablaves. Al costat de plomes i potes destaca el vermell viu de la cresta, la cara i les barballeres, el blanc de les orelletes, els ulls avellana rogenc i el bec fosc.  








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada